El coneixement de les bases moleculars de les malalties i el desenvolupament de noves eines diagnòstiques i terapèutiques requereixen la utilització de noves tecnologies sorgides a partir de la biologia molecular, la genòmica, la proteòmica i la bioinformàtica. La biologia de sistemes és una disciplina que integra coneixements a escala molecular, genòmica, metabòlica i fisiològica. En aquest sentit, la biotecnologia clàssica està evolucionant cap al que es comença a conèixer com a synthetic biology, amb l’objectiu de construir nous components metabòlics i cel·lulars que, des del punt de vista de l’enginyeria, permeti modificar determinats processos cel·lulars. El potencial d’aquestes tècniques pel que fa a la indústria farmacèutica és evident, ja que permet una aproximació racional al disseny de nous fàrmacs.

Per altra banda, la caracterització de processos complexos, com ara el càncer, s’ha de beneficiar d’aquest tipus de plantejament, perquè en facilitarà el coneixement i el disseny d’intervencions terapèutiques. Les tècniques moleculars, com pot ser la producció d’anticossos monoclonals, el desenvolupament de vacunes o la immunoteràpia tumoral són exemples del paper d’aquestes tècniques en l’actualitat. El premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 2006, atorgat al descobriment de l'RNA d’interferència, reconeix el paper de la biomedicina bàsica en el procés d’exploració de noves estratègies terapèutiques. El recent informe de la fundació Cotec per a la innovació tecnològica Biotecnologia en la medicina del futuro incideix en tots aquests aspectes i deixa ben clar el paper que ha de jugar la biotecnologia en el camp de la salut humana. A més, en les línies estratègiques del 7è Programa Marc de la Unió Europea s'inclou la biotecnologia aplicada a la salut com a aspecte clau.
 

L’objectiu d’aquest màster és la formació d’investigadors en recerca biomèdica capaços de desenvolupar i aplicar mètodes de biologia molecular i cel·lular en problemes de salut humana des d’una perspectiva biotecnològica.